Georg Löwengren era un home exemplar i un monstre de la astrofísica. Va néixer i creixer a la mansió de son pare, director del observatori universitari de Copenhagen, envoltat, des de petit, de científics, ajudants i becaris. Georg publicà el seu primer paper científic als 14 anys. Als 21 ja era doctor i tenia la seva plaça a la universitat. Al poc temps es casà i tinguè una vida normal. Normal per a un brillant astrofísic, es clar.
Tingué fills i filles. Investigava, feia de marit i de pare de manera recta. Només la tia Antje els ajudava de tant en quant amb la casa i les investigacions estelars. Sobrevisqueren la Segona Guerra Mundial i es convertí en el director del observatori Brorfelde. Les horabaixes de l´estiu boreal, la família anava al llac a nedar. En Georg duia les tovalloles però sempre se´n tornava. No li agradava l´aigua. S´estimava més les estrelles.
Cansat de la poca financiació al seu país, la seva família i ell es mudaren als Estats Units. Allà ocupà l´oficina de´n Albert Einstein al Institut d´Estudis Avançats de Princeton. Tothom li assenyalava com a el possible proper premi Nobel. Però a l´astrofísic, fora de casa, ja no li brillaven els ullets. Trobava a faltar el llac de l´estiu al xalet boreal. Al cap de deu anys, se´n tornaren a Dinamarca i retrobaren la seva petita vida estelar.
El 1987 en Georg morí. Al funeral, l´esposa de´n Georg i la tia Antje eren les que més ploraven. L´eminent astrofísic, a la seva vida, havia descobert les famoses esferes estelars Löwengren i el sistema fotomètric Löwengren. El que mai no explicà, emperò, és com un satèlit pot fer voltes simultàniament al voltant de dos planetes durant anys sense que ningú ho sàpiga. El secret romandrà a una cambra d´un xalet a la vora d´un llac del nord.
